Balandrau per “la canal directa” 06 d’octubre 2018

Balandrau per “la canal directa” 06 d’octubre 2018

BALANDRAU PER “LA CANAL DIRECTA”. 6 D’OCTUBRE 2018

Anuncien uns dies de pluges fortes i nevades al Pirineu. 16 membres del SEAM aprofitem gairebé l’últim dia de marge que tenim per pujar al Balandrau, que decidim fer per “La Canal Directa”.

Deixem els cotxes a la Central de Daió situada a 1.180m i seguim el camí de Coma de Vaca en companyia del riu Freser, amb petites gorgues i baixants d’aigua que fan el pas més refrescant; donen ganes de ficar-s’hi. El camí va pujant i arribem al Salt del Grill, on cal desviar-se uns pocs metres a l’esquerra per veure l’espectacle de la seva caiguda. Continuem la marxa sempre amb el Freser a la nostra dreta i el travessem al Pont de la Costa Rubí. Seguint amunt ens trobem a la dreta una gran roca amb unes lletres vermelles i una fletxa que ens mostren l’ascensió per “La Directa”. El primer tram és fàcil, tot i que cal salvar el pendent important. Poc a poc arribem a una zona de grans pedres i molt dreta, la Canal pròpiament, que cal grimpar en molts moments i fer algun que altre equilibri, sobretot pels que no tenen les cames massa llargues. Una zona molt laboriosa però divertida de fer. És difícil de perdre’s ja que hi ha infinitat de punts i fletxes de color vermell que ho fan impossible. Per fi hem arribat a la cresta després d’unes tres horetes i seguim en direcció a l’esquerra per una ampla i neta zona que segueix pujant fins al cim, a 2584m. El dia és preciós però poc a poc va pujant una boira que ens anuncia el canvi de temps. Ens entretenim a nombrar totes les muntanyes que tenim al voltant, una vista preciosa de la Vall del riu Freser: amb els cims més emblemàtics com tenim el Font Lletera, el Gra de Fajol, el Bastiments, el Pic de l’Infern, el Puigmal, també el Coll de la Marrana que puja des de Vallter….i ens hem d’imaginar el Santuari de Núria que no es veu perquè hi queda enclotat. Una vista espectacular i per gaudir-ne. Després de menjar, beure i disfrutar de les delícies que sempre porten els companys, ens posem a baixar per el coll de Font Lletera passant pel costat del refugi de Coma de Vaca. La baixada sempre es fa més pesada i llarga, però després dels prats alpins ve el bosc sobretot de pins negres i faigs, que ens acompanya gran part del trajecte junt amb el riu i ens la fan més portable. Hem fet un gran desnivell, 1.300m però és una manera molt maca de pujar un cim tan conegut amb una mica més de repte. A Ribes ja cauen gotes!

Agrupació Excursionista Muntanya. AEM Octubre 2018

Accediu a les fotos de la sortida: