Sortida Vessant occidental de la serra de Busa – 17 de Novembre de 2019

Sortida Vessant occidental de la serra de Busa – 17 de Novembre de 2019

Les serres de Busa i dels Bastets formen un sistema muntanyós de relleu complex i abrupte,
integrat per material conglomerat terciari que es presenta en forma de cingleres, i per una
coberta forestal formada majoritàriament per pi roig i boix, i algunes rouredes.
La nostra visita a la Serra de Busa l’hem fet per l’itinerari següent:
L’autocar del Guinbus no ha estat tot els puntual que calia i la sortida des de Plaça Orfila s’ha
demorat 10 minuts. Dels 34 inscrits n’ha faltat un, es a dir que en total hem sigut 33 els
excursionistes que hem fet aquesta excursió.
Havent sortit doncs de la Plaça Orfila a les 7:40 del matí, al voltant de les 9h ja estàvem a la
rotonda de Solsona, on parem a fer l’esmorzar. Al bar restaurant “El trabucaire” ens atenen
molt correctament, es nota que tenen una llarga experiència en atendre grups d’autocar, Això
ens permet sortir de Solsona un pèl abans de les 9:30, i arribar al Pont de Llinars de
l’Aiguadora, inici del nostre recorregut, a les 10:15h.
Ens abriguem, doncs el fred és viu, i a les 10:20h prenem la pista forestal que baixa cap al riu
en direcció a Sant Pere de Graudescales, travessem el riu pel pont i contemplem les ruïnes del
molí de Bancells. L’indret ja permet fer les primeres fotografies.
Seguim per la pista que corre enlairada per l’esquerra del riu i més endavant, en un revolt de la
pista arribem al mirador del President, on el panorama s’eixampla en obrir-se la vall. Tot i que
la pujada de la pista és continuada, el grup no s’ha estirat massa, tothom està i se sent prou
fort per gaudir d’un dia on el sol comença a lluir amb generositat. A sota ja hi veiem l’església
de Sant Pere de Graudescales. Les proporcions són distorsionades per la magnífica visió d’àliga,
i l’edifici sembla des d’aquí dalt més gran que no és en realitat. Acabem de baixar la pista, i
passem el riu pel pont de fusta que es presenta tot gebrat. No arribem a l’església doncs el
camí de tornada hi passa just per davant, i serà aleshores el moment de visitar-la.
En quan ens tornem a reunir tot el grup al costat del pont on hi toca el sol, girem a l’esquerra i
agafem el camí que segueix el riu pel seu cantó dret. El camí és ample en el seu primer tram i
de bon caminar, els colors de la tardor el fan especialment bonic i agradable. En arribar a una
de les masies de Santa Cecília al costat del camí, aquest es fa estret i s’enfila fent ziga-zagues
per canals i feixes per buscar el millor pas entre la cinglera. La pujada és exigent però a mig
camí ,la vista i les formes de les roques que el marquen pel seu cantó dret justifiquen l’esforç.
El camí acaba a tocar de Can Orriols. Aquí ens reagrupem un cop més. Els que han anat més
tranquils tampoc s’ha fet esperar massa i aprofitem per a fer un petit mos. En aquest replà
situat entre la cinglera superior i la cinglera inferior de la Serra de Busa es gaudeix d’una vasta
panoràmica sobre la vall d’Ora amb el serrat del Tossals i la serra de Travil davant per davant.
Agafem la pista ample cap a la dreta fins l’indret anomenat les Collades, nou reagrupament per
anar a trobar la part superior del Grau d’Escales en franca perpendicularitat sobre l’església de
Sant Pere. És una fondalada molt humida amb molt de pi roig i boix. Baixem amb molta
precaució doncs el terra és humit i la pendent considerable. Amb aquesta baixada arribem a
l’església de Sant Pere de Graudescales. El que avui hi veiem és l’església romànica de Sant
Pere, dels segles XI-XII i restaurada el 1988, de planta de creu llatina, amb un absis i dues
absidioles, acabada amb un cimbori de vuit costats. És l’únic que resta de l’antic monestir
benedictí, emplaçat en un racó d’una gran bellesa, molt protegit i allunyat de la bullícia i que,
de ben segur, convidava a un profund recolliment.Tot i que les cotxes hi arriben, avui no hi ha ningú més que nosaltres en aquest indret, són
quarts de tres i aprofitem aquest recolliment per a dinar asseguts en el pedregam que envolta
l’esglèsia.
El sol és molt baix, fa fred, i un cop havent dinat el personal reclama seguir fent camí, així
doncs, fem la foto de grup i continuem seguint la pista, aquest cop per l’esquerra del riu i
arribem a l’Ecomuseu de la Vall d’Ora on ens espera l’autocar. Encara no són les quatre i ens
acostem a l’Ecomuseu per admirar el pont de pedra, el molí i la serraria.
A les 16:15 aproximadament sortim amb l’autocar de tornada a casa. Un cop més la muntanya
ens ha ofert els seus encants i el cel un dia de sol, molt d’agrair en un dia fred com aquest.

Accediu a les fotos de la sortida: