Sol de Sant Joan a la Ibèrica 23 -24 de Juny 2017

Sol de Sant Joan a la Ibèrica 23 -24 de Juny 2017

SOL DE SANT JOAN A LA IBÈRICA, petita crònica d’una sortida.

Dia 23 de juny d’enguany, les 6 de la tarda, davant de l’estació, antigament anomenada de França, i ara Sant Andreu Comtal, ens trobem la Matilde, la Patricia, en Gonzalo, i jo mateix, l’Ignasi, que actuo com a vocal per primer cop a l’AEM. Gràcies a l’entitat i als participants per la confiança dipositada i poder fer aquesta sortida.

Arriba el tren i en un no res som a Montcada i és sortir del tren i notar la temperatura alta que fa aquests dies… Són vora quarts de set de la tarda, encara hi ha Sol.

Encetem la caminada i creuen el Besòs per anar a buscar el corriol que parteix de la Vall-llosera i després fer flanqueig al Turó de Moià, a on arriben a una pista, que davalla cap a Sant Pere Reixac, que avui no visitem, anem amb “hora”, ja que l’objectiu és acomiadar al Sol des de el poblat ibèric de Les Maleses.

A la cruïlla que ens portaria fins a Sant Pere agafen un trencall per la serra de Les Maleses, tot passant per sota el turó de La Roca Plana, el Cavall Bernat, seguint un corriol de decidida pujada, ara cobert, ara descobert, i fet una ziga-zaga pronunciada ens trobem a la carena, per sobre d’una antiga pedrera, ara en procés ( uis¡¡¡ he dit procés…) de restauració paisatgística.

Les vistes durant la pujada fins aquí eren de Collserola, els Vallesos, Montserrat, La Mola, etc, però la carena ens deixa veure el mar, Barcelona, Santa Coloma de Gramanet, Badalona, i es pot intuir el Maresme, Corredor…

Amb l’excusa de les vistes, ens aturem una estoneta, ens recuperem de la “caloreta” que avui sembla elevada a la enèsima potencia… Ja falta poc per arribar al poblat ibèric.

Unes passes més i ja hi som¡¡¡¡¡¡

Ens queda fins la posta del sol (21.28) uns tres quarts, el que ens permet recuperar-nos de la calor, i un suau vent que bufa sensiblement fresc, ajuda i molt.

Ara ve el millor. Els companys han pujat, aguanteu l’alè: dos ampolles de cava, una coca de mojito, cireres, coca de llardons, pizza feta a casa i per si no semblés prou, sushi. El cava, fred, com cal.

Els ocells canten, el Sol segueix la seva singladura, i tots quatre fem un brindis al Sol tot desitjant tornar l’any vinent.

Sopem a gust, gaudim del moment, de la calma, de la fresca una bona estona i ja recuperats de la pujada, satisfets pels àpats i les vistes, encetem la caminada cap a Badalona.

Tirem cap a Coll Lliça, i tot seguin una pista, arriben a un fantàstic mirador, tot just a on és la torra de guaita de La Coscollada, i hi trobem a una ciclista contemplant Barcelona, Badalona, Santa Coloma, negra nit, i el constant espurneig dels focs d’artifici urbans. Veiem fins al Prat, més enllà de Sant Pere Màrtir, Montserrat, Maresme, mig món, ras i curt.

Dos llums estàtiques al cel, sobre el mar, i davant de Badalona ens capten la nostra atenció, i hores d’ara encara no tenim clar que pot ser, tot i que l’opinió majoritària es que es tracta d’un ovni que ens vigila… ( Potser han vist el cava, les cireres, la coca i el sushi?)

Davant de la possibilitat d’una intervenció forana, decidim tirar cap a mar, tot seguin la pista fins trobar el Camí de la Carrerada fins al Coll de La Malesa, i corriol cap avall, passem per la Font de l’Amigó, a on veiem que hi ha molts capgrossos i granotes. El corriol torna a estar envoltat de vegetació i caminar a les fosques fa que tingui un aire una mica fantasmagòric.

El corriol gairebé arriba a tocar Can Ruti, l’hospital, però seguim per una pista que en duu a un seguit de cases més o menys isolades, Can Barbeta, Can Parrot, fins arribar a la carretera de Badalona a Montcada, la creuem, i anem a buscar la Colònia Sant Jordi, ara ja si que és casc urbà “puro y duro”, passem per una revetlla urbana, i així fins a la platja.

A la Rambla de Badalona, i a tocar del club nàutic, i ben asseguts a unes taules, els bars estan tancats i ho aprofitem, encetem la segona ampolla de cava, i liquidem la coca, cireres i altres delicadeses que encara teníem.

Una petita trepitjada de la sorra, hi ha qui posà els peus al aigua, i cap a casa.

Tornem en metro, i som a Sant Andreu passats tres quarts de tres del dia de Sant Joan.

Resum: hem fet 14 Km, uns 500 metres de puja i baixa, dos ampolles de cava, dos coques…. i moltes hores de bona companyia.

Gràcies i fins la propera.

Accediu a les fotos de la sortida: