Pic de Néouvielle 15 i 16 de setembre 2018

Pic de Néouvielle 15 i 16 de setembre 2018

Crònica sortida SEAM AE Muntanya

Reserva Natural Nacional del massís de Neouvielle

El dissabte 15 de octubre sortíem a les 06:00h cap a les terres franceses per visita el Parc nacional de Neouvielle, famós per la bellesa dels seus paisatges i llacs. La nostra intenció era pujar alguns del seus cims per sobre del 3.000m més coneguts i mítics. Sortim amb tot el material necessari per acampar al costat d’alguns del llacs de la zona.

Des de la estació de Fabra i Puig de Sant Andreu, sortim dos cotxes amb un total de 7 persones. Més tard a l’altura de Cervera s’afegirien dues persones més al nostre grup, sent un total de 9 persones.

Després de més de 4,30h de cotxe, i la perceptiva parada per esmorzar a Aínsa, arribem a la entrada del parc. Per a la nostra sorpresa el servei de autobusos d’entrada al parc encara està funcionant, tot i que jo mateix vaig trucar a informació del parc i em van dir que per aquestes dates l’accés ja seria obert.

Donada aquesta circumstància variem el nostre pla inicial d’ascendir el Pic Neouvielle (3.091m) el mateix dissabte. Pujarem els pics que són a prop del llac de Cap de Long, on l’accés és lliure ja que ens trobem fora de l’àmbit de la reserva natural.

Després d’aparcar els cotxes, i preparar-nos comencen a caminar cap a les 12:30h. Comencen a pujar de manera sostinguda per la vall d’Estaragne per finalment fer cim al Pic d’Estaragne (3.006m) després d’unes 2:30h d’ascensió per terreny fàcil, i en un entorn realment bonic. Com encara ens veiem amb forces continuen la nostra ruta cap al cim del Pic de Campbieil de (3.173m), primer descendim uns 80m fins un coll que dóna pas a la pujada fins el punt culminant del Campbieil, que té uns metres força delicats molt a prop del cim, per el pas de una placa de pedra força delicada per progressar, on relliscar pot suposar un bon ensurt. Finalment crestegem uns metres més per fer el Pic Lentilla (3.154m). Desfem tot el camí fins els cotxes on arribem després de 07:00h d’activitat bastant intensa.

Després de tota l’activitat ens dirigim al llac d’Aubert, on al peu de la seva presa es troba la zona d’acampada, plantarem les tendes ja sent negra nit, soparem i ens ficarem als sacs per descansar i dormir, i així agafar forces per l’activitat del diumenge.

El diumenge 16 de octubre ens aixequem del sacs cap a les 06:00h del matí, recollim tendes i altres materials d’acampada, que ja deixarem als cotxes. Esmorzem i a les 07:00h estem en marxa amb la intenció de fer el cim del Pic Neouvielle (3.091m), probablement el pic de tota la reserva nacional més famós i visitat pels excursionistes, i que dóna nom a tota la reserva natural.

Comencem el camí amb els frontals, i poc a poc la llum de l’alba va imposant la seva presència. Aquest primer tram de la ruta es força còmode, i deixa progressar a bon ritme, però poc a poc van apareixent zones de grans pedres, que finalment dominen gairebé la totalitat de la ruta, fent-la molt incòmode i de progressió dificultosa.

Quant portàvem unes 3 hores ens trobem, al ben mig d’una pedrera, un parell de germanes franceses, una de les quals s’havia fet una ferida al front, que li sagnava de manera important. Ens demanen ajudar, i evidentment la hi vam donar, desinfectant la ferida i posant-li un parell de tiretes.

Després d’aquest incident continuem tot el grup el nostre camí cap a cim del Neouvielle. Una mica abans d’arribar a la part final de l’ascensió ens trobem una gelera que presenta certa dificultat. La última part de l’ascensió és una entretinguda grimpada, en una mena de petit corredor, tot de pedra. Arribem al cim després de 4:15h. El cim, més aviat petit i totalment pedregós, és un perfecte mirador de tots el cims del voltant: Perdido, Vignemal, Taillon, Cilindre, Ramoun, etc… estem una bona estona al cim gaudint de les vistes, i del bon temps que ens ha acompanyat durant tota la ruta.

La tornada al cotxe es fa molt llarga, ja que tot el camí és molt pedregós i no gaire còmode. Finalment arribem als cotxes després d’un total de 8:15h d’activitat, cansats però molt contents per haver fet una activitat tan entretinguda en un entorn realment preciós, segurament en un dels indrets més bonics del Pirineu.

Ara ja només restava carregar els cotxes, i fer el llarg camí de retorn a casa, amb un bon grapat de bonics nous records a la nostra memòria.

Accediu a les fotos de la sortida: