De Montblanquet a  Rocallaura, especial calçotada– (Ruta del Cister – Etapa 4) 11 de Març de 2018

De Montblanquet a Rocallaura, especial calçotada– (Ruta del Cister – Etapa 4) 11 de Març de 2018

CICLE DE DESCOBERTA DE LA NATURA 2018

Ruta del Cister etapa 4 – De Montblanquet a Rocallaura – 11 Març

a hem passat el meridià de la ruta del Cister/ GR-175, la d’avui 03/11/18, ha estat una agradable excursioneta tant pel desnivell com la distància, per això mateix vàrem decidir omplir-ho amb un dinar, temps en teníem, i donat la zona i època del any, que res millor que una calçotada, avui som pocs 34, a l’autocar més d’un “s’estira” per fer una dormideta, doncs lloc en té per poder fer-ho, fins que arribem a l’àrea de servei de l’autopista, altre cop de camí i arribats a l’Espluga de Francolí el nostre autocar es separa de l’altre que durà als companys de cultura a la seva excursió, potser ens retrobem al Monestir de Vallbona de les Monges, si no fins el restaurant a Guimerà.

Avui comencem amb una baixadeta curta per un tram de carretera, per al poc tros deixar-la on agafem una pista en lleu pujada i que ja no deixarem fins quasi bé a Vallbona, entre mig anem fent predomina la baixada molt suaument, tornem a creuar altra carretera, gaudim de l’entorn, la temperatura és força bona un pèl ennuvolat amb un lleuger ventet que fa ens haguem de tapar; venint de camí per l’autopista ens ha plogut i no m’ho esperava, bé fins la tarda segons la previsió que dóna meteocat no tornaran a aparèixer els núvols, tot el recorregut ens acompanyen els conreus de vinya i probablement cereals, de tant en tant un “bosquet” de pi blanc i alzines, en un tres i no res arribem a Vallbona, ens hem d’esperar mitja hora per poder segellar les cartolines doncs és tancat, a les escales aprofitem a fer la foto del grup, per que encara no l’hem pogut fer al sortir disparats en baixar de l’autocar. Ara toca pujar un tros passem per sobre de les darreres cases del poble i mica en mica cada cop queda més lluny fins a perdre’l de vista, deixem la pista per agafar un corriol curiós que passa entre uns rocs fent com una muntanya rusa, amunt i avall, pugem fins al Turó d’Isidre punt més alt de l’excursió d’avui, hem passat per un tram desolador d’un kilòmetre més o menys, cremat sembla ser al juliol de 2016, ara ja veiem el poble de Rocallaure, on ens recull l’autocar per dur-nos a dinar.

Accediu a les fotos de la sortida: