Sortida cultural La maternitat d’Elna, Ribesaltes i Cotlliure 17 de Març 2019

Sortida cultural La maternitat d’Elna, Ribesaltes i Cotlliure 17 de Març 2019

Diumenge 17 de març de 2019. Visita cultural a la Maternitat d’Elna, al Memorial de Ribesaltes i al poble i cementiri de Cotlliure. Lloc i hora de trobada, els habituals, plaça d’Orfila a les 7,30h. Fins aquí, com sempre. Només el detall de què l’autocar hi va totalment ple i amb llista d’espera. És sorprenent, o no, l’interès que ha generat aquesta sortida. Potser per l’exili, o potser per la vida, la mala vida, amb que es van trobar tantes persones més enllà de les fronteres, o per les cicatrius sense tancar, encara presents en molts de nosaltres,… Cadascú, en aquell autocar, hi anava, segurament, a la cerca de respostes, per escoltar les veus silenciades, o com a homenatge als nostres grans que van haver d’afrontar en aquelles terres situacions duríssimes i desesperants.

Així doncs, aquesta no ha estat una sortida com les de sempre. No. Ha estat un camí a la cerca d’històries personals, més enllà de les dades i els relats oficials. De la mà de l’Assumpta Montellà, historiadora i escriptora, hem conegut el camí de l’exili, la tristesa i desesperança de les persones que avançaven cap a una altra terra. Hem sabut del tracte vexatori del govern francès, de les penúries i les condicions infrahumanes en el camp de concentració d’Argelers. Ens ha parlat de les morts per desnutrició, malalties i altres misèries, de la pràcticament nul·la possibilitat de supervivència dels nadons, de la desesperació i embogiment de les mares que no podien alimentar als seus bebès.

I en mig de tanta mort i tanta desesperança, una jove de 26 anys d’origen suís, Elisabeth Eidenbenz, organitza un espai segur per acollir aquestes dones que estan a un mes de donar a llum. Aquesta casa, coneguda com la Maternitat d’Elna, acollirà quasi 600 naixements des del novembre de 1939 fins que l’exèrcit alemany la tanca a la primavera de 1944. Sembla com un miracle en mig de tanta destrucció!

Després de visitar la Maternitat, ens dirigim al Memorial de Ribesaltes, un camp de concentració on es van perseguir i assassinar les poblacions considerades indesitjables: exiliats republicans, jueus i gitanos, que es deportaven en vagons amb destinació a Auschwitz i Mauthausen. Però les fotografies que narren aquesta història encara són més colpidores.

Deixant enrere el silenci, la pols i l’horror d’aquest lloc amb una història tan sinistre, ens dirigim a Cotlliure. Aquí dinem, passegem pel port i els seus carrerons, i arribem a l’Hotel Quintana, on Antonio Machado va viure els darrers dies de la seva vida amb la seva mare i el seu germà José. L’Assumpte ens continua explicant històries de vida, carregades d’emoció, com els darrers versos que va escriure el poeta: “Estos días azules y este sol de la infancia”, que José Machado, dies després de la mort del seu germà Antonio (22 de febrer de 1939), va trobar, anotats en un tros de paper, a la butxaca del seu abric.

I ja en el cementiri, davant la tomba d’Antonio Machado, l’Assumpte Montellà, ens recorda les paraules de l’alcalde de Cotlliure, Michel Moly: “la tomba mantinguda a Cotlliure té actualment el mateix sentit que el primer dia. És un memorial de l’èxode de mig milió de refugiats republicans l’any 1939 per aquella frontera. A ningú no se li escapa que Machado és a l’exili, perquè precisament del que es tracta és de recordar-ho”. En aquest clima seré, però emotiu, la Glòria Adsuar, sòcia de l’AEM, llegeix el poema “Camposanto en Colliure” d’Ángel González.

La tornada a Sant Andreu és silenciosa. Tothom té coses a reflexionar. Ha estat un dia d’emocions intenses, molt contingudes, o no.

Accediu a les fotos de la sortida: