Cultura – Ruta dels castells del Sió (Segarra) – 3 d’octubre 2021

Cultura – Ruta dels castells del Sió (Segarra) – 3 d’octubre 2021

Quedem a plaça Orfila, on ens espera l’autocar, per sortir a les 7,30h direcció a la Segarra, en concret als plans del Sió, un riu que va esdevenir frontera natural entre el món cristià i àrab entre els segles X i XI.

La sorpresa és que hem doblat el nombre d’inscripcions respecte a l’anterior sortida, en total som 40. Ja sigui perquè la pandèmia està més controlada, perquè tothom tenim ganes de normalitzar el dia dia, perquè el món dels castells i cavallers desperti la nostra curiositat o per una barreja de tot plegat, la sortida ha estat acollida amb molt d’interès.

Ens trobem, doncs, amb una jornada una mica atapeïda: visitarem 5 castells (Concabella, Montcortès, Ratera, Aranyó i Pallargues) i escoltarem històries, llegendes i l’actualitat d’un territori poc conegut per a molts de nosaltres. Però, per agafar forces abans d’iniciar la Ruta, ens aturem a la Panadella, a més, el bon temps ens acompanyarà tota la jornada, malgrat les previsions de pluges que anunciaven els serveis meteorològics.

Arribem a Concabella just per començar la visita guiada a les 10h. El Castell, des del seu origen de fortalesa medieval i transformat en palau senyorial després, a partir del segle XIX ha tingut diversos usos: va ser camp de treball de la Guerra Civil el 1938, escola i casa del mestre, corral, etc. En l’actualitat, en conserva l’estructura, però avui és un espai cultural i social. Nosaltres hem visitat els tres centres d’interpretació del patrimoni: el dels Castells del Sió, el dels Secans de Lleida i l’Espai Pedrolo.

Aquí hem descobert que la Segarra està declarada Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), cosa que implica la gestió de terrenys esteparis i de guaret, l’habilitació de llocs de nidificació o la senyalització de línies elèctriques per a reduir el risc de col·lisió, entre d’altres accions. I hem sabut també de la llegenda del barber de Concabella que, en temps dels senyors feudals, no va poder pair que la seva esposa hagués passat la nit de noces amb l’amo del castell al fer ús del dret de cuixa. Va esperar el moment d’afaitar-lo per venjar-se’n i el va degollar. La senyora del castell va manar capturar el barber, empresonar-lo i decapitar-lo. El seu cap va ser col·locat dins d’una gàbia, que va fer penjar de la torre del castell, com a escarment per a tota la població.

De l’Aranyó també han explicat una llegenda. Aquesta conta que Jesucrist, amb una disfressa de pelegrí, demanà de passar la nit en un mas a les afores del poble, encara que fos al paller. L’amo s’hi negà i digué que no tenia palla. Davant l’engany i la manca d’hospitalitat, Jesucrist convertí la palla en pedra, i d’aquí vénen els pallers de pedra de la zona, simbolitzats en dues grans roques de sauló de vora quatre metres d’alçada, que encara s’aprecien avui.

La darrera visita, la del Castell de Pallargues, ha transcorregut entre la planta baixa, on hem trobat les dependències destinades als serveis: quadres, utensilis tradicionals i l’antiga sala de guàrdia i la planta noble, presidida per la Sala Capitular i comunicada amb la capella de Sant Miquel i un antic dormitori. Finalment hem baixat per l’escala de caragol que conduïx als calabossos i a la masmorra.

La Dolors (Concabella), la Montse (tota la ruta) i la Teresa (Pallargues) han estat les nostres guies en aquest recorregut per la història del nostre país.

Finalment, hem fet un bon dinar al restaurant Blanc i Negre d’Agramunt, i les persones que portaven carmanyola han tingut a la seva disposició els seus magnífics jardins.

La tornada ha estat molt tranquil·la, amb la sensació que la jornada ha estat intensa i molt profitosa.